 
|
>Bitàcora
56 - Tecnologia oberta: Programari de Codi Obert [07-11-2005]Introducció al món del Programari de Codi Obert Aquest bitàcora, com a preliminar, intenta posar les bases del tractament que rebrà el tema en la Jornada sobre models de negoci basats en codi obert que la Fundació IBIT prepara pel proper dia 15 de Novembre al Parc BIT, en el marc del projecte eSAFER finançat pel programa europeu INTERREG IIIC North East South West. N'estau tots convidats. Aquest acte de difusió serà ampliat en el següent bitàcora. Aquests darrers anys dins el món del programari i d'Internet ha agafat força el moviment de Programari de Codi Obert.
Pel fet de que s'ha impulsat des d'un caire étic. En realitat, aquesta força ha vingut gràcies a la societat de la informació i el coneixement que, amb Internet, ha començat a desenvolupar-se de manera més sòlida i real que mai. Què té d'especial el Programari de Codi Obert? Dit així, res, però és clar que tota tecnologia és neutra i som els humans qui li donam un sentit. Filosofies a part, el que voldríem destacar és que el Programari de Codi Obert és una tecnologia com qualsevol altra. Doncs, què el fa tan especial que remou les bases de mercats? Podríem dir que és un concepte que encaixa de ple com a model de gestió del coneixement per a la societat de la informació, que dia a dia està dividint el mercat. No s'ha d'entendre negativament. S'ha d'entendre com la convivència de dos mercats: per una banda el mercat del coneixement, on el coneixement també es converteix en un element de producció; per una altra banda el mercat dels serveis i de productes, on el programari desenvolupat gràcies al coneixement de moltes ments es distribueix. Són dos contrapunts mals de casar a simple vista però, complementaris. Se fa mal d'entendre l'entrada en joc del mercat del coneixement. Aquest nou mercat que encara sovint juga amb les regles del mercat tradicional, necessita arrelar les pròpies estratègies de funcionament. El que es planteja amb el Programari de Codi Obert és el mateix que la ciència planteja, incorporar tot nou coneixement dins el conjunt de la humanitat. En el cas del programari, parlarem del codi font com els plànols del coneixement informàtic. I el concepte que volem denotar amb Codi Obert és la publicació d'aquests plànols juntament amb la llibertat d'emprar el programari amb cap o poques restriccions d'ús. Entenent el programari executable com, el resultat de dit codi font què és comprensible pels ordinadors. Al cap i a la fi, el programari és una eina humana que s'instrumenta mitjançant computadors. Com és que es pot restringir l'ús del programari? La legislació actual cataloga el codi font com a una creació "literària" regulada per les lleis de propietat intel·lectual o conegut com a drets d'autor. Com si fos una publicació o un article científic. Per això, la llicència que acompanya el programari i que s'accepta per part de l'usuari, si se'n fa ús d'ell, restringeix l'ús tant dels documents que inclouen el codi font com el format digital executable en ordinadors. Aquesta situació es dóna en tot el programari, sense excepcions. Hi deu haver tantes llicències com programari i autor? En certa mesura, sí. Però, les llicències es cataloguen segons diversos criteris. Com pot ser: el sistema de distribuir-los, restriccions d'ús, accés al codi font, conseqüències morals, costos d'adquisició, etc... Avui per avui, es fan dos grans grups. Les llicències tancades i les llicències obertes. Hi ha forts debats en la nomenclatura dels dos grups, segons criteris i punts de vista. En aquest cas, hem emprat com a criteri la regulació de l'accessibilitat al codi font. Per a més informació, hi ha una iniciativa anomenada Open Source Iniciative (OSI) on en base a una definició concreta de Programari de Codi Obert es llisten i s'exposen les llicències que concorden amb l'esmentada definició. Com és això de llicències tancades? Les llicències tancades no permeten l'accés al codi font, per tant a la tecnologia que empren. De manera anàloga al secret industrial però, mitjançant la llei de propietat intel·lectual, drets d'autor. Per tant, les llicències són emprades per simular la propietat industrial en l'explotació del programari. Vist això, per què les llicències obertes? Pareix més un inconvenient no protegir la inversió feta en el desenvolupament del programari, no? En la següent bitàcora parlarem de models de negoci basats en Programari de Codi Obert. I veurem com és una realitat empresarial, basar-se en aquesta tipus de tecnologia. Per altra banda, les llicències obertes concedeixen l'accés al bessó de l'arquitectura informàtica, el codi font, de manera que qui l'adquireixi pot fer amb ell el que vulgui; mentre respecti la llicència. Això crea una situació curiosa si la situam dins l'àmbit d'Internet. Ja que tot programari basat en codi obert pot ser corregit, millorat, re-distribuït, emprat, etc... per un tècnic qualificat. Fins aquí bé, però tot això, té unes implicacions i conseqüències molt més transcendentals. Correspon a la publicació pública del coneixement generat per la informàtica. En algun sentit, fomenta la societat de la informació i del coneixement, ja que posa al servei de la ciència i la societat els secrets del programari. Què guanya i perd l'empresari que allibera el seu codi font, el secrets del programari? Amb la premissa d'una empresa ja formada en el negoci del programari amb un model més tradicional, es pot afirmar que l'alliberament del codi font no fa guanyar res per ell tot sol, en tot cas són els demés que guanyen l'accés al coneixement i la re-usabilitat del programari. Per tant, per aconseguir fer-ho rendible cal una bona estratègia, una organització empresarial adaptada i un posicionament clar, com a bases per a una entrada amb garanties dins el mercat del Programari de Codi Obert. També, aquest alliberament pot ajudar a crear una imatge de l'empresa positiva, dins el sector, a més de demostrar una aposta forta pel model de negoci del Programari de Codi Obert. Per això, cal tenir plena confiança en la competitivitat del producte i l'estratègia que el manarà. Però, sense mai perdre de vista els costos del canvi, tan a nivell intern com els percebuts pels clients. En canvi, les empreses de nova creació no es veuran afectades pels costos de canvi però sí, pels costos en formació dels clients, que normalment, no n'estan molt al corrent de les avantatges d'aquesta nova tecnologia. S'ha de comptar, també, amb els costos de lluitar contra els prejudicis que la competència ha fet arrelar en el mercat tant en els treballadors com en els clients. En aquest cas, la comunitat és un bon recolzament ja que la cooperació entre competidors (veure també) de Programari de Codi Obert és la seva major força. Això, ajuda a reduir costos d'innovació, ja que els grups d'interès es reparteixen els esforços d'un mateix programari sobre el que donen serveis. Recordin que són els coneixements aplicats als serveis de valor afegit amb els que es comercia dins aquest mercat. Primer de tot, el Programari de Codi Obert neix com qualsevol programari, resolent problemes i necessitats de la gent mitjançant l'ús de l'ordinador. O sigui que és en aquest sentit com qualsevol altre programari. Però, el tractament que rep aquest nadó per part dels seus pares és distint a la resta. El seu genoma és de caire d'accés públic, clonable, manipulable genèticament, viral, etc... depenen de la llicència triada pels seus autors. O sigui, és possible veure transgènics de Codi Obert al nostre supermercat habitual de programari. En tot cas, hi ha gent a qui li han pagat per fer la seva feina, desenvolupar Programari de Codi Obert. En alguns casos, quan la magnitud del programari ho ha permès molts d'aquests embrions del coneixement han sorgit per pur altruisme per part dels propis desenvolupadors de programari, què no es podien permetre pagar per programari d'ús personal o per lluir-se davant els seus companys.
El concepte de comunitat quan parlam de Programari de Codi Obert inclou tots els grups d'interès en vers al programari. Els usuaris, els desenvolupadors que contribueixen (pagats o per qüestions personals), els traductors, els estudiants interessats en conèixer i documentar de manera científica l'enginy que constitueix el programari, els dissenyadors gràfics que donen la seva opinió o ofereixen la seva obra (icones, imatges, etc...) per a ser emprades, fòrums de debat, empreses interessades o contribuïdores, etc... són el motor de les comunitats de Programari de Codi Obert. Aquest mateix model es pot veure amb altre programari no obert però, de manera més opaca. Ja que, la feina i els coneixements en aquest altre programari estan centralitzats en l'autor. En el cas de la comunitat de Programari de Codi Obert l'organització es descentralitzada. Això, pot generar múltiples famílies evolutives però, amb les mateixes arrels. Encara que les versions "oficials" dels autors originals se solen centralitzar però, incorporen contribucions d'arreu de la comunitat; triat democràticament, en vers a un pla de ruta o per caprici dels autors. Les úniques normes són el respecte a la legalitat de la llicència, la "netiquette" i totes les que la comunitat estableixi com a pauta de conducta correcta. Una altra qüestió pendent és, com és que el Programari de Codi Obert és de franc? Això és un equívoc. És vera que molt d'aquest programari es pot aconseguir de franc gràcies a una xarxa de servidors d'Internet, tots aquests, pertanyent a organitzacions empresarials, sense ànim de lucre o particulars. Per dir-ho d'alguna manera, són les biblioteques de programari que nodreixen les comunitats del Programari de Codi Obert. Per tant, amb una connexió prou bona surt a compte emprar Programari de Codi Obert i mantenir-se actualitzat amb el més nou, el que està en proves encara o el més estable. De fet aquestes tres darreres categories solen ser les etapes de producció del Programari de Codi Obert. Conegudes també com: Alfa, Beta, Oficial o també les famoses "Release Candidate" (rcX on X és el cardinal de versió) versions prèvies a ser acceptades com a oficials. Vist així, sembla de franc però, la diferència principal és que tot aquest programari és feina feta, normalment pagada o realitzada per la comunitat. De fet hi ha programari que quasi no ha estat revisat durant anys, perquè fa el que ha de fer i bé. És per aquesta raó que sembla programari de franc, perquè la seva distribució és poc costosa; per exemple el baix cost de diversos CD o DVD dins una capsa amb un manual; com passa amb distribucions de GNU/Linux com Red Hat (veure també), SUSE (veure també), Mandriva (veure també), Debian (veure també), gnuLinEx etc... també, com les distribucions dels BSD com FreeBSD, OpenBSD, NetBSD, DragonFlyBSD etc... d'aquí poc els derivats de OpenSolaris de Sun Microsystems i fins i tot Darwin (veure també) el Nucli de MacOS X (veure també) d'Apple (veure també). En canvi si parlam de la seva creació o desenvolupament, té els costos habituals d'un projecte d'enginyeria informàtica. Però, sempre i quan es comenci des de zero. Una de les avantatges de la re-utilització de programari ja existent, cosa que el Programari de Codi Obert permet, fa que es redueixin els temps i els costos de nous projectes. Però, sorgeixen també costos d'aprenentatge i de mantenir-se actualitzats en qüestions d'innovació tecnològica. I que és el programari lliure? Ja que hem emprat el criteri de l'accessibilitat al codi font, es podria dir que el programari lliure es un subconjunt del programari de codi obert però, amb unes qualitats especials. Aquestes qualitats resideixen en els drets, obligacions i llibertats que atorga la llicència. Aquestes són les clàssiques del programari de codi obert però, afegint les clàusules que tota nova millora, a l'hora de ser redistribuïda, ha de mantenir la mateixa llicència del programari de qui deriva. D'alguna manera fa que tot treball derivat quedi blindat com a programari lliure, fent d'aquesta manera, que la possibilitat de tancament de les noves versions millorades no frenin la innovació dins la comunitat. També, atorga la llibertat d'emprar el programari com es vulgui mentre es respecti la llicència. En definitiva, són llicències de programari de codi obert enfocades amb un caire social i que fomenten la transmissió de la innovació i la seva perdurabilitat en el futur. En conclusió, estem davant la introducció d'una nova tecnologia informàtica que augmenta la competència dins el sector i posa les bases de la societat del coneixement. D'aquest tema se'n pot parlar extensament, aquest article no pretén substituir cap altra font d'informació que a Internet o en llibres es pugui trobar. És tan sols un punt de partida.
Joan Francesc Garcías
|
|||||||||||||||
|
