 
|
>Informació corporativa
>10 anys
La història de l'IBIT contada a través dels que l'han viscudaAra fa 10 anys, el 1994, es va publicar el Decret 100/1994 de 6 d'octubre de Creació del Centre Balear d'Innovació i Telemàtica sota la conselleria d'Economia i Hisenda, essent el Sr. Jaume Matas Conseller, gràcies a la inquietud del Govern de les Illes Balears en temes de telemàtica i d'innovació tecnològica [història]. Aleshores ja se l'anomenava simplement IBIT, "I" d'Institut i "BIT" d'unitat mínima d'informació. L'estratègia BIT va encomanar a l'Institut BIT el desenvolupament d'iniciatives i projectes de recerca i desenvolupament, orientats a la creació de centres d'innovació i tecnologia, en 6 àrees bàsiques: reenginyeria de les administracions públiques, sanitat, turisme, PIMES, educació i medi ambient. A més, també era un mecanisme per poder optar a aconseguir finançament europeu i nacional per a la consecució de projectes que repercutissin en el benefici de la societat de les Illes Balears. L'IBIT es va anar germinant simultàniament a una sèrie d'iniciatives puntuals de les Conselleries de Turisme, Economia i Hisenda, i Educació, amb l'ànim d'introduir les noves tecnologies a la societat balear, com per exemple BITel, ParcBIT, ArtBIT, posteriorment CITTIB i algunes més. En aquests 10 anys a l'IBIT s'han desenvolupat 47 projectes Govern de les Illes Balears en temes de telemàtica i d'innovació tecnològica [gràfic] relacionats amb l'ús de les noves tecnologies. Gràcies als coneixements adquirits a través d'aquests projectes també s'han pogut organitzar jornades de difusió per a la sensibilització de la societat balear en temes de l'ús d'Internet i publicacions. Inicialment l'Institut BIT neix com un òrgan col·legiat, sense personalitat jurídica pròpia, integrat a la Direcció General de Planificació i Pressuposts de la Conselleria d'Economia i Hisenda, tal i com indica el decret del 94. Durant els primers anys, Jaume Matas (llavors com a Conseller d'Economia i Hisenda), Antoni Rami (com a interventor general de la CAIB), José Novas (com a Director General de Planificació i Pressuposts), i Fermín Calvo [entrevista] (com a Gerent de l'IBIT, encara que ho comptabilitzava amb el seu càrrec a Telefónica) van estar al front de l'Institut marcant el rumb. En el futur Antoni Rami també seria el primer president de la Fundació IBIT. Després d'uns primers anys de consolidació de l'estratègia BIT, durant la primavera del 97 es creà un Foro Virtual a Internet de caràcter restringit on es convidà a unes 30 persones de l'àmbit de les noves tecnologies. Hi havia una sèrie de persones fixes a nivell regional i nacional (el president de COTEC, el Sr. Joan Mulet, el Rector de la UIB, Nadal Batle, el llavors President de Telefónica, el Director del CEDIB, Santiago Cavanillas, entre d'altres) i després es convidaren a personalitats de renom tant a nivell nacional com internacional. Es tractava de debatre el futur immediat de les TIC, per exemple la necessitat de presentar projectes dintre el V Programa Marc de la Unió Europea, donar a conèixer el Pla BIT i el Llibre Blanc de la Innovació Tecnològica de les Illes Balears. L'IBIT també organitzà una exposició sota el lema "Inter què?". Al Palau Solleric que posteriorment recorregué diferents Ajuntaments de les Illes per poder arribar al màxim de la societat. El primer projecte de l'IBIT va ser EUROSPREDI (l'any 94 i finalitzà un any després) del programa europeu TEDIS, des del qual s'abordava un anàlisi de l'aplicabilitat de l'EDI (Electronic Data Interchange) en el sector turístic, a través l'estudi dels beneficis que aquesta tecnologia proporcionava a les empreses. El segon projecte de la mateixa època fou BITOUR, consistent amb normalitzar l'intercanvi electrònic d'informació, principalment reserves, entre els agents implicats en les activitats turístiques. Gabriel Soler [entrevista] i Arantxa Doncel [entrevista] es van incorporar a l'organització com a experts en l'aplicació de les noves tecnologies en l'àrea de PIMES i en l'àrea de turisme, respectivament. Un dels projectes més representatius d'aquestes àrees van ser el d'ENCATA, a través del qual es va donar a conèixer l'ús de les eines telemàtiques i d'Internet a moltes empreses de les Illes Balears, organitzant cursos de formació i realitzant una feina d'evangelització poble per poble, i el d'INTOURISME, que pretenia incorporar les empreses turístiques a la xarxa per a que es donessin a conèixer a tot el món gràcies a les possibilitats que oferia Internet. El primer premi que va rebre l'IBIT va ser per MINTour, un projecte d'investigació i desenvolupament d'informació turística multimèdia, com un dels ¨Relats d'Èxit¨ del Programa d' Aplicacions Telemàtiques. El Juny de 1997 el President Jaume Matas visita l'Institut BIT (General Riera) en motiu de la inauguració del primer Java Factory a nivell nacional. Gràcies a un conveni signat entre el Govern de les Illes Balears i l'empresa Sun-Microsystems s'estableix un centre de formació en Java al CentreBIT, des d'aquest centre es dóna formació durant diversos anys a nombroses entitats i empreses privades com: Consell Insular de Menorca, Sa Nostra, Consell Insular de Mallorca, Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, SM2, AT4, etc.
Una altra actuació interessant que s'inicià l'any 1998 i finalitzà el 2000 fou la Plataforma Illes Balears Euro 2000. Aquesta plataforma estava coordinada pel Govern Balear, Sa Nostra, Cambra de Comerç, Joves Empresaris i l'IBIT que en fou l'executor. Quan es començà a atracar la fita del 2000 amb l'entrada de l'Euro, el Govern Central sol·licità a totes les comunitats autònomes la col·laboració en la conscienciació i informació a la societat. La missió del projecte era la de reduir al màxim l'efecte 2000. La comunitat autònoma balear fou de les poques que finalitzà amb èxit la tasca, donant suport als proveïdors de sistemes informàtics i automàtics de prop de 2000 empreses de les Illes. A més la web quedà nominada com una de les millors webs de serveis nacionals en el concurs Premis Esade Multimitja de l'any 1999, promogut per l'escola de negocis Esade i dirigit pel professor Alfons Cornella. L'any 1998 l'Institut BIT es converteix en Fundació IBIT com un ens de naturalesa fundacional privada, tal com s'estableix a la seva Carta Fundacional, aprovada pel Consell del Govern de les Illes Balears de 20 de febrer de 1998. Es compte com a patrons nats amb el Govern de les Illes Balears, Sa Nostra i Telefónica. Conserva les sigles IBIT però a partir d'ara fan referència a Illes Balears per a la Innovació Tecnològica, per a engrandir el marc d'actuació. Aviat també l'IBIT es convertirà en un Centre Tecnològic reconegut per la Comissió permanent de la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia de l'estat espanyol. La primera directora de la Fundació IBIT va ser Elena Medina [entrevista] qui es va encarregar d'estructurar la nova organització, incorporar nou personal i d'agrupar els diferents departaments dispersos per Ciutat en un espai comú, a l'actual seu de l'IBIT. En aquesta nova etapa es va seguir amb la filosofia inicial de l'IBIT. S'analitzaven els avanços en les tecnologies de la informació i les comunicacions, s'aprenia a utilitzar-les, es preparaven propostes per cercar finançament europeu i nacional i es desenvolupaven els projectes per a transferir els resultats a la societat balear. Com encara s'està fent. Gràcies a la tasca de difusió els ciutadans de les Illes Balears s'han pogut anar familiaritzant amb conceptes com els de teletreball, telemedicina, comerç electrònic, administració digital, web semàntica, domòtica, gestió del coneixement, entre tants d'altres. L'any 1999 van coincidir tres grans esdeveniments organitzats per la Fundació IBIT: "The first Euro-Med Information Society Forum", la primera jornada sobre teletreball a les Illes Balears sota el lema "noves oportunitats de negoci, noves professions", i la I jornada de Comerç electrònic. Alejandro Forcades [entrevista], aquest mateix any havia estat nomenat director de marketing de la Fundació IBIT. Aquest any també es va crear la primera tenda virtual, gràcies al projecte Telémaco del qual Xisco Tous [entrevista] en va ser responsable. El desenvolupament en tecnologia JAVA sempre ha estat una aposta de la Fundació IBIT, sense deixar de banda altres tecnologies. Al 1997 s'havia creat el JAVA Factory que a partir del 1999 es va passar a dir JAVA Center i es va convertir en centre certificat pel programa JavaTM Centers de Sun Microsystems. L'any 1999, amb el canvi de govern, la Fundació IBIT que fins ara havia estat sota la Conselleria d'Economia i Hisenda passa a la Conselleria d'Innovació i Energia, de nova creació. No només canviaren els membres del patronat de part del Govern sinó també la direcció. Enric Tortosa [entrevista] en va ser director mentre ho compaginava amb el càrrec de director general de R+D+I de la Conselleria d'Innovació i Energia, fins que Rafael Burriel [entrevista] en fou nomenat director el mes de Novembre del 2000. En aquesta etapa es va posar en marxa el Concurs d'Innovació de les Illes Balears, del qual ja se n'han realitzat tres edicions. El 28 de juny de l'any 2001 s'aprovà la inscripció de la Fundació IBIT com a Centre d'Innovació i Tecnologia per la Direcció General d'Investigació del llavors Ministeri de Ciència i Tecnologia. Al maig de l'any 2001 tres investigadors de renom, entre ells el mateix inventor de la Web, publicaren un article científic que revolucionaria el món de la xarxa: "La Web Semàntica". L'octubre del mateix any els assistents a Mallorca, Menorca i Eivissa de la transmissió per videoconferència de la II Jornada en.red.ando "La Web Inteligente" podien escoltar en veus dels més prestigiosos científics quines eren les bases de la Web Semàntica. Pocs mesos després l'IBIT ja participava en projectes per desenvolupar la Web Semàntica, SWAP i LIP. Esteve Lladó [entrevista] en fou el pioner. Paral·lelament a la frenètica activitat de les àrees de turisme i empresa, les àrees de sanitat i administració també anaven incorporant nous projectes a l'IBIT. A part de na Maria Antònia Suau [entrevista], la secretària de la Fundació IBIT, la persona que més anys va romandre a l'IBIT va ser Joan Marquès [entrevista] qui entrà com a becari, l'any 1996, passà a coordinador de projectes, més tard a cap de PIMES i adjunt a direcció. L'any 2000 s'encarregà de reestructurar l'organització interna de la Fundació IBIT. L'IBIT al llarg de la seva trajectòria ha procurat fer extensiu a la societat balear el seu coneixement mitjançant les eines que ha tingut al seu abast, la presència a internet, de la mà de Bel Llodrà [entrevista], ha estat una de les eines utilitzades. L'IBIT sempre ha estat al servei del Govern i ha participat en els plans i programes que aquest ha dut a terme: Pla d'Innovació, Llibre Verd de la Societat de la Informació, Programa Innobal XXI. L'any 2003, en motiu de les eleccions autonòmiques hi va haver canvi de Govern. Canvià el president de la Fundació IBIT, que sempre coincideix amb qui ocupa el càrrec de conseller de la conselleria adscrita, i també el director. Actualment Lluís Ramis de Ayreflor [entrevista] n'és el president, com a conseller d'Economia, Hisenda i Innovació i Pere Joan Planas [entrevista] com a director gerent és qui dirigeix l'IBIT. L'IBIT segueix col·laborant de forma molt unida amb la Direcció General de Recerca, Desenvolupament i Innovació de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació la directora de la qual és en aquests moments Marta Jacob [entrevista]. En aquesta resumida història on se s'assenyalen alguns dels fets més importants, però no tots, no es pot deixar de recordar tota aquella gent que en un moment o l'altre han format part de l'IBIT i han contribuït a enriquir-ho amb els seus coneixements i dedicació. És precisament un dels principals orgulls de l'IBIT haver estat la plataforma llançadora de nombrosos becaris cap al món laboral. Durant 10 anys han passat per la Fundació IBIT 73 persones de les quals s'ha mantingut una mitja del 25% de becaris. Com a exemple podem citar a tres dels primers becaris que començaren l'any 1996, la Sra. Francisca Campins actual directora de projectes del departament de software de Brújula, el Sr. Joan Marqués [entrevista] actual responsable de l'àrea de Servei d'Informàtica de l' Hospital Universitari Son Dureta i el Sr. Miquel Carbrer actual responsable d'informàtica de Son Llàtzer i coordinador de noves tecnologies de l'Ib-Salut. Des d'aquí també es vol retre un homenatge a tots aquells que en un moment o l'altre han col·laborat amb l'IBIT.
Entrevistes
|
|||||||||
|
