 
|
>Informació corporativa
>10 anys
ENTREVISTA: ARANTXA DONCELCV. ResumitCap de la Unitat de Negocis per a PIMES de l'empresa Telefònica d'Espanya S. A. té la funció de definir els nous serveis que la companyia proveirà a les petites i mitjanes empreses de Balears, en el marc de la nova economia digital. Ha coordinat grans projectes europeus finançats per la Comissió Europea en el camp del turisme i telemàtica: InTouriSME (Enjoy Europe), que dóna suport i coordinen servidors regionals dedicats a turisme en més de 50 regions europees i que cobreix al voltant del 52% de l'oferta europea de turisme. Ha estat coodinadora també del projecte MINTour, projecte d'Investigació i Desenvolupament Tecnològic de la DGXIII de la Comissió Europea relacionat amb el turisme, que ha guanyat el premi de la Comissió Europea com un dels ¨Relatos de Éxito¨ del Programa d'Aplicacions Telemàtiques i en la Conferència per a la Societat de la Informació (IST '98 Vienna Conference). En virtut dels seus coneixements professionals i la seva experiència en la gestió i coordinació de projectes europeus en aquest camp, ha estat convidada en nombroses oportunitats com a conferenciant, consellera, avaluadora, revisora, i membre de jurats internacionals.
Va treballar en nombrosos projectes dintre del Programa TEDIS, algunes de les accions relacionades amb Tecnologies EDI com EDIBalear II, EuroSprEDI I, EDREC projects. Activitats d'Investigació respecte a normes UN/EDIFACT i també a tecnologies EDI en la I.N.S.T de París (École Nationale Súperieure des Télécommunications), on va ser coordinadora de "The new technologies applied to the SMEs", 15 seminaris nacionals organitzats pel govern Regional l'objectiu central del qual va ser promoure l'ús de noves tecnologies per part de PIMES. Com va entrar a formar part de l'IBIT, quants anys hi va estar, els seus càrrecs, les seves tasques , com va evolucionar?Vaig començar a l'any 95, estava realitzant tasques de suport dintre l'estructura de BITEL, amb una beca del Govern Balear per a l'intercanvi electrònic de dades, havia gaudit de la beca del 93 al 94. En el 95 l'IBIT encara no era un ens amb entitat pròpia, encara que ja havia començat a presentar projectes dintre del programa TEDIS en el IV PM. El primer projecte que es va presentar sent el Govern Balear coordinador va ser MINTour, abans s'havia participat com a partners a BITOUR, EuroSprEDI , però MINTour va ser el primer que va coordinar en el 95. En el 94 vaig començar a treballar a BITEL. Dintre de BITEL es van començar a estructurar les propostes per a l'IBIT. Vaig començar en la part tècnica de desenvolupament de missatges d'intercanvi electrònic de dades del projecte de BITOUR. I a finals del 95 una vegada presentat el projecte de fi de carrera que va anar precisament sobre el resultat de la definició de missatges per a reserves dintre de l'entorn d'hotels i agències de viatges del projecte BITOUR, el que es denominava en aquell moment l'entorn el estandart EDIFACT on-line. Una vegada presentat el projecte de fi de carrera, amb data a 2 de gener de 1996 , vaig signar el meu primer contracte amb l'IBIT, encara que anteriorment, com t'he comentat ja havia estat treballant.... Al gener del 96 ens canviem de les oficines de BITEL del Passeig Marítim al Carrer Palau Reial, en unes oficines que hi havia tres persones: Fermín Calvo [entrevista], Gabriel Soler [entrevista] i jo. AL cap de pocs mesos es van incorporar els primers becaris: Joan Marqués [entrevista], Paquita Campins, .... En aquest moment organitzem les dues grans àrees: Turisme i les PIMES. El Secretari General Tècnic de l'IBIT era Fermín Calvo, així va començar la gran aventura de l'IBIT En quins projectes va estar treballant? Quins van ser els més importants?MINTour, va ser el projecte més important, també vaig participar a COCO, HECTOR (projectes de medicina) encara que de forma més col·lateral. MINTour va ser el més emblemàtic ja que érem els coordinadors, no només de la part tècnica encara que aquesta part la duia un conjunt de socis tecnològics: grecs, Telefònica Sistemes, l'empresa Formula italiana i altres administracions sobre promoció turística, sinó la gestió global dels partners, els grecs, italians, Telefònica,.... En aquell moment quan parlaves de llocs webs turístics on hi havia informació sobre oferta cultural, informació sobre turisme, sonava a "estrany", ens miraven sense entendre el que dèiem. Encara que érem una indústria important en turisme, els països de la conca del Mediterrani no dominaven la promoció, encara que la veritat és que aquest problema segueix sent actual,.... MINTour va suposar un esforç molt important per a tots nosaltres, ja que va ser la primera vegada que duem el pes de la coordinació amb un grec un italià, .... Al final va estar molt bé, es va començar en el 96, durava dos anys, en l'avaluació final se li va concedir un reconeixement en la Unió Europea, MINTour va ser seleccionat com el millor dels 20 projectes dintre del programa telematics, encara que el disseny no era gens agradable,....!!! El disseny va ser realitzat en el 97, encara que tampoc era el més important. Un dels projectes més importants que vaig coordinar va ser InTouriSME . Es pot dir que va ser la primera vegada que s'abordava realitzar un portal d'informació turística a Europa. Abans de finalitzar MINTour el Govern Balear va realitzar una gran labor de sensibilització cap a la conjunció de turisme amb les noves tecnologies, creant un bon lobby a Brussel·les, la veritat és que eren actuacions molt valentes i arriscades. Es va crear la consciència en dues DG, la DG XVI i la DG XIII, va sorgir la idea "sureña" que es llancés un programa més ambiciós del que s'havia fet fins aleshores que relacionés turisme amb les noves tecnologies. Presentar un únic projecte mare i a multitud de projectes petits per a regions més desfavorides de la Unió Europea, donar-los ajuda amb la promoció turística i l'oportunitat d'avançar en les noves tecnologies paral·lelament. Aquesta idea es concep l'any 96. El Govern Balear va realitzar un gran treball sensibilitzant les instàncies de la Comissió Europea, a través dels europarlamentaris perquè emprenguessin noves idees laterals al turisme. La nostra comunitat s'alimenta del monocultiu del turisme, que a més depenia d'uns senyors dels països del nord que són els "tours operadors". Els polítics conscients de la dificultat d'implantar una economia industrial, si van veure com alternativa, potenciar el camí de les noves tecnologies lligades al turisme, si era possible que Balears pogués atreure gent experta en R+D, potenciar programari,.... A més quan buscaves informació de turisme a internet, no hi havia res, res ni d'aquí ni de les diferents destinacions dels països del sud europeus. Només pàgines estàtiques, quan parlaves de bases de dades això ja era impossible. El Govern Balear havia començat a treballar en turisme i noves tecnologies, per a descentralitzar el monocultiu del turisme, a l'any 92, 93. Havia participat en projectes com EUROSPREDI (divulgació de canvis de dades en EDI a nivell Europeu), BITOUR, MINTour. Aquests projectes li van permetre agafar experiència en projectes europeus, conèixer a les altres regions, saber la situació, parlant amb altres governs regionals que es trobaven en la mateixa situació... Tot això va comportar que el Govern Balear prengués la decisió de promulgar la idea d'un gran projecte amb un gran pressupost. Dic que va ser una decisió dura i arriscada ja que anys endarrere hi havia hagut un gran frau en projectes de turisme i noves tecnologies. Barrejar turisme i finançament era un tema delicat. El treball va ser dur; barrejar dues direccions generals de la Unió Europea, la DG XIII de les noves tecnologies i la DG XVI per a les regions desfavorides i foment del desenvolupament d'aquestes. Quan va sortir la "call for proposal" ens presentàrem amb un projecte, la primera tanda va ser treball dur per a aconseguir el consorci adequat, eren moltíssims més diners que qualsevol altre projecte, entre 5 i 6 milions d'ecus sol per a l'Acció 1. Es va preparar durant l'estiu del 96, vam tenir molts de problemes per a aconseguir el consorci.... Et diré que fins i tot hi va haver traïció per part d'una entitat grega,.... Al final érem tres grans consorcis que ens enfrontàvem, era tot molt maquiavèlic. A més la setmana que es lliurava la proposta, teníem la primera revisió de MINTour que va anar molt bé, ens van donar l'enhorabona, ...; recordo aquella setmana com alguna cosa excessivament intensa i a més estava a Brussel·les, i aquí a Palma arribaven notícies de tota índole sobre les actuacions "fosques" dels membres del consorci. Hi havia ICEP (Institut de promoció turística de Portugal) que tenien dubtes sobre la permanència en el nostre consorci, sabíem que perquè el projecte prosperés a la comissió de Brussel·les hi havia d'haver el govern grec, italià, francès i portuguès. Aconseguir a França va ser impossible, convèncer-los, encara que vam poder convèncer a governs regionals, francesos... el mateix va ocórrer amb Itàlia. La part tècnica estava representada per altres partners. Va ser una lluita repartir-se les diferents tasques. En fi, va ser una veritable aventura la presentació d'aquella proposta. Record que el dia que anava a presentar la proposta a la comissió, vaig apagar el mòbil perquè no parava de sonar. Quan ho vaig obrir de nou vaig trobar un missatge des de l'IBIT del qual no m'oblidaré mai, que deia: "Arantxa no m'agafes el telèfon, em surt la bústia de veu. Espero que si no has lliurat la proposta almenys t'hagi atropellat un autobús, perquè sinó no tens excusa". Vaig cridar de seguida per a tranquil·litzar-los, i em vaig quedar a Brussel·les, perquè no tenia ni forces per a agafar l'avió, estava sense dormir, … El projecte era molt complicat. La "Call for proposal" es dividia en dues accions l'Acció 1 i l'acció 2. El projecte mare era l'acció 1, que eren els governs regionals, havien de tenir una suficient representació de l'administració pública i a més un gran coneixement en aspectes tècnics molt concrets. El Govern Balear era l'acció 1 i la seva funció era la d'acció paraigua, ajudant a les regions (de les accions 2) a engegar els sistemes de promoció turística i de comerç electrònic, i a més el resultat Acció 1 havia de ser un cercador dinàmic de la informació d'aquestes regions i que fos independent entre les regions i que fos multiplataforma. L'Acció 1 havia de ser una espècia de cercador avançat, suportat per una base de dades, intel·ligent, ja que si per exemple una Acció 2 no podia tenir una plataforma de pagament, l'acció 1 la hi pogués proporcionar. Respecte a les accions 2 la comissió europea va triar les regions que va considerar oportú, es va iniciar en dues tandes amb sis mesos de diferència, burocràticament va ser molt complicat. Al final hi havia 35 regions europees o accions 2. El final del projecte no sé com va acabar ja que me'n vaig anar de l'IBIT el 20 de setembre del 99. Al maig del 99 vam tenir una revisió la qual va anar molt bé no obstant el retard que s'havia anat acumulant. En aquell moment ja comencem a veure un futur, s'havia dissenyat un logotip, el nom que va ser "enjoyeurope", es van començar a registrar un munt d'"enjoys".... Algun soci espanyol volia fer l'agost i va comprar tots els "enjoy" amb tots els noms de les regions espanyoles, fins i tot va reservar la d'"enjoybaleares",... A finals d'estiu del 99 teníem la imatge d'"enjoy", i hi havia les primeres versions del motor de recerca a la pàgina web, multiplataforma, multilingue, multidestinació, els mòduls d'extracció de dades de les bases regionals... No està bé que ho digui jo! però va ser el primer portal vertical d'informació turística europea, posteriorment, algunes entitats molt representatives en aquest sector que no havien format part del projecte van començar a escoltar-nos i a voler reunir-se amb nosaltres, això va significar que ens convencéssim que el que estàvem fent era realment important. A més en el 99, una vegada passada l'avaluació de maig que es van passar l'avaluació de les duess DG, la setmana del 10 de Maig, va ser una primera gran fita superar la primera avaluació després de tanta tensió política darrere, va ser un gran descans ja que vam veure que podíem seguir fent les coses amb gran entusiasme... En els projectes europeus és molt complicat l'estratègia a seguir, quan has presentat en una "call" ja has de posar l'ull damunt la següent "call", per a saber amb qui pots contar com partners. En el 99 comencem a treballar per a la següent "call", quan vam veure que la Unió Europea comença a dissenyar el text definitiu de la "call", llavors una paraula ben col·locada en un paràgraf pot provocar que puguis presentar un projecte o no. Llavors comencem a pressionar als nostres eurodiputats ja que el text s'aprova a la eurocàmera. El fet que a la unitat de turisme admetés un determinat tipus de projectes es tractava que hi hagués tres paraules claus perquè casessin amb el que es volia presentar. En aquell moment es començava a parlar de JINI a Europa, això permetia fer un catàleg de serveis, era una evolució del Java, i permetia dissenyar una aplicació que es diu servei i podrà ser llogada i utilitzada per un altre agent des d'una plataforma. Pensàvem que havíem de treballar amb serveis, ja que podia ser que la informació no seria actualitzada per la majoria de les accions 2, per tant havíem d'introduir serveis o funcionalitats que fossin atractius per a les pròpies accions 2 perquè no quedés buit, i que no solament fos interessant per als usuaris sinó destacar el protagonisme de les entitats que realment tenien la informació. Amb aquesta idea es va començar a pensar el projecte FETISH. Un servei podia ser una passarel·la de pagament, el fet que no tots haguessin de desenvolupar la passarel·la de pagament, que anàs cap a un agent únic que la hi pogués proporcionar. Es pretenia que fos en codi obert, que fos millorable, ..... Sempre que els usuaris es federassin per a poder emprar els serveis. Vostè va ser la responsable del JavaFactory. Per quina raó es va crear aquesta entitat? Com encaixava a l'IBIT?Efectivament, mentre passava tot el que t'he contant, el Govern Balear estava molt interessat que es creés el Java Factory. El Java Factory del Govern Balear va ser el primer en tot Espanya i el segon de tot Europa. A través d'un acord de col·laboració que va signar el Govern Balear amb Sun Microsystem, de forma que Sun proporcionava les màquines i nosaltres utilitzàvem el llenguatge Java en els nostres desenvolupaments. Crec que va ser positiu, almenys vam tenir l'oportunitat d'anar durant dos anys al JAVA ONE a l'any 98 i el 99, en aquell moment era important, amb programadors de tot el món, on no només aprenies l'últim en tecnologia, sinó amb la filosofia que significava el codi obert. En aquell moment hi havia poca gent que havia sentit a parlar del JAVA, i des de l'IBIT es va fer una mica d'evangelització, parlar de codi obert, seguir una línia de programació de codi que no fos propietari, ara es parla molt del tema però fa vuit anys era realment molt innovador. En aquella època va participar a la definició d'un estàndard per al sistema de reserves de turisme. Ens pots contar com va succeir?Correcte, això era del projecte BITOUR, aquest projecte intentava definir un missatge d'intercanvi electrònic de dades, en un estàndard EDIFACT , per a la gestió de reserves d'Hotels en temps real. En aquell moment, el sistema de gestió de les reserves hoteleres era bastant precari. Per exemple la cadena Sol operava d'una forma que em va sorprendre molt. Tenien dues estacions una d'AMADEUS i l'altra de GALILEU, quan es rebia un missatge en qualsevol dels dos sistemes ho imprimien. El missatge es rebia en el codi que cada GDS utilitzava, per tant hi havia unes persones expertes en desxifrar els codis de les reserves, els interpretaven, i els tornaven a picar en els ordinadors on tenien el sistema de reserves propi de la seva empresa. Per a que la reserva seguís el seu curs, quan rebien la resposta per part dels hotels, tornaven a traduir el missatge en el codi d'AMADEUS o GALILEU i ho enviaven pel sistema al TTOO o Agència de Viatges que inicialment havia emès el missatge. Era un degoteig continu de missatges, i es preveia que el nombre de reserves augmentaria i que per descomptat el sistema utilitzat no era el més operatiu. Això passava a l'any 1994, fixa't que només han passat deu anys. Dintre de BITOUR vam veure que calia emigrar cap a un estàndard. En aquell moment hi havia dues opcions, l'estàndard americà o l'estàndard europeu. Evidentment si preteníem obtenir finançament de la Unió Europea havíem d'optar per l'estàndard europeu, l'EDIFACT . (L'EDIFACT és el llenguatge a utilitzar i sobre això cal definir l'estàndard coherent perquè tot el món ho entengui). La nostra sorpresa va ser que el grup d'estandardització europeu dedicat a turisme, el Grup d'Estandardització Oficial Europeu de Missatge UN/EDIFACT pel Sector Turístic denominat "Message Development Group 8" (MD8), no estava treballant els missatges de petició i confirmació de reserva, ens va estranyar molt. És a dir, en aquell moment nosaltres érem els únics. Llavors el Govern Balear va convidar al grup d'estandardització europeu que vinguessin a Palma a realitzar una de les seves reunions periòdiques. En aquest moment jo passava "casualment" per allà i em van convidar a formar part de la reunió (en aquell moment era becària del projecte BITOUR, del Centre Balear Europa). Llavors el que vam pactar va ser que nosaltres seguiríem desenvolupant els missatges de reserves i els aniríem mostrant el que havíem dissenyat perquè ens diguessin si anàvem dintre de la línia que ells estaven marcant, perquè ens donessin el segell com a garantia que el desenvolupament que fèiem després pogués casar amb tot el sistema estàndard. Aquelles reunions van ser molt enriquidores per mi, tant pel grup de treball del projecte amb gent d'aquí, com amb els experts del grup d'estandardització europeu. Record amb gran afecte a Antonio Dols, responsable de l'àrea de sistemes i informàtica de la cadena SOL, Tomeu Bennassar, responsable de sistemes de la cadena Riu, Toni Soler de Viatges Iberia, ..., el millor d'Espanya treballant en el sistema, ells ens marcaven els passos de les reserves, els actors, els codis i textos, .... Arran d'aquest treball, vam fer una petició formal per a participar com membres en el grup d'estandardització. Vam ser acceptats i des de llavors en tots els fòrums del grup d'estandardització on es tractava missatges de reserves amb EDI hi assistíem com a representants d'Espanya. L'estàndard es va adoptar, està reconegut en els catàlegs del centre d'estandardització europeu i tot el món que vulgui utilitzar-lo ho pot fer. El que va ocórrer va ser que mentre estàvem acabant el projecte BITOUR va aparèixer el "boom" d'Internet (any 95-96). Llavors vam veure que els missatges EDI no faria ni falta ja que internet tenia una filosofia totalment diferent. EDI o EDIFACT era una altra cosa, i a més mai morirà, per exemple, l'associació espanyola de codificació comercial AECOC, que són els quals controlen tot el sistema de codis de barra, són els responsables d'un estàndard autòcton que és AECON, l'estàndard que utilitzen les grans distribuïdores de les grans superfícies comercials i de les PIMES, per a la gestió dels productes. Què va significar l'organització de "The first Euro-Med Information Society Forum" a Palma el 99? Quanta gent es va reunir? Quines conclusions es van obtenir?Es preparava un gran "call for proposal" per a la conca del Mediterrani, principalment orientada als països no europeus: Turquia, El Marroc, Malta, Israel,... S'havia de llançar des de la DGXIII, cooperació internacional. Des l'IBIT vam pensar que era una prolongació d'InTouriSME i que podríem aconseguir un finançament important amb un esforç menor, teníem experiència, metodologia. Brussel·les ens va proposar com a pas previ l'organització d'aquest Forum, en el qual hi havien de participar un tant per cent superir al 50% de països que no pertanyessin a la Unió Europea. La veritat és que posar-se d'acord amb aquests països era molt complicat, i que es posessin d'acord entre ells mateixos, era literalment per a partir a córrer. Amb el Forum ens va passar de tot, problemes de visats, ... Posar d'acord a 16 països amb 16 governs distints, donar un suport de paraigua, com a part d'un consorci. La comissió europea ens va proposar gestionar el congrés i a través dels fons que rebríem per a això podíem convidar a les persones importants i claus del país per a anar definint el projecte. Brussel·les intentava un fòrum d'objectivitat d'experts de diferents regions. Objectivitat molt dubtosa, ja que alguns països van impedir que algun dels seus experts viatgés, amb la qual cosa estava polititzat. D'aquest Forum va sortir el protocol de la "call", encara que no record si la "call" va ser publicada o no, o si va arribar a la llum. Hi va haver molts de contactes, un acord amb El Marroc, .... L'esforç del personal de l'IBIT va ser brutal, érem pocs comparat amb el volum dels projectes que dúiem i iniciatives, el que va passar és que creixíem molt de pressa i ho anàvem traient, massa bé, des del meu punt de vista, sempre em va fer por pensar que poguéssim morir d'èxit. Com explicava a les seves amistats on treballava? Què era l'IBIT? En què consistia el seu treball?Doncs, deia que treballava en un centre de desenvolupament de projectes europeus, en l'àrea de noves tecnologies. Sempre explicava que estava en un centre que no era R+D, era més de "D" que no de "R". Ja que la investigació no es feia a l'IBIT o se'n feia molt poca. Des del seu punt de vista, que ha aportat l'IBIT als Illes Balears?La contractació de becaris és fonamental com a tasca de l'IBIT. Té els seus problemes ja que després de dos anys tens a una persona formada i has de prescindir d'ella, no obstant això en l'època que jo estava a l'IBIT va ser una gran tasca de la qual em sent orgullosa d'haver participat en aquesta idea, d'haver donat l'oportunitat a molta gent a conèixer avanços tecnològics. Reconec que per a l'empresa (jo sempre he vist a l'IBIT com una empresa privada, és la millor forma de gestionar-la, per a tenir la tranquil·litat de saber que amb aquests diners s'està fent el màxim), ha de seguir mantenint les beques, per a donar avantatges en molts de sentits, no solament la tècnica, la gestió de projectes, .... Cap a on creu que ha de seguir treballant l'IBIT?No conec molt bé el que està fent ara l'IBIT, però crec que ha de seguir potenciant als nous professionals que es van incorporant al món laboral que surten de les universitats, i seguir en la línia de desenvolupar tecnologies. L'IBIT no és una empresa privada, encara que s'ha de gestionar-se com a tal, per a maximitzar recursos, però no ho és, per tant no es pot pretendre que llanci resultats positius. Si no dóna pèrdues ja es pot considerar molt positiu. És molt, molt difícil. L'IBIT és una empresa de caràcter social públic, ha de seguir desenvolupant la plataforma de professionals a l'illa. També és important que els becaris surtin de l'IBIT amb el projecte de fi de carrera acabat. Dinamitzar i promulgar la innovació, tenir una sensibilització cap a les petites i mitjanes empreses, desenvolupant noves tecnologies, canvis en el sistema de treball per a millorar l'eficiència, .... Tirar més dels patrons. Fer més accions implicant a les PIMES, als ajuntaments. Si segueix fent aquesta tasca al voltant de la tan parlada societat de la Informació a Balears, el conseller que tingui l'honor d'estar al capdavant d'aquest equip se li hauria de caure la bava de poder liderar aquesta acció. Entrevista lúdicaRecorda la primera vegada que es va connectar a Internet? Ens ho pot contar?La primera vegada va ser en la universitat a l'any 93 , a les aules del laboratori de la UIB, en aquell moment el meu nuvi que estudiava fora em va dir que havia vist això i que era molt interessant, llavors vaig anar a visitar-ho. Vaig veure una pàgina que tot era text, no sé com va ser però la vaig trobar molt avorrida, només text i super lenta. Com explicaria a la seva mare o a la seva àvia que és Internet?Ja ho he explicat moltes vegades i ara crec que ja ho entenen. Utilitzo el símil de les autopistes, carreteres i camins. Cadascun té un tipus d'ordinador de diferent velocitat i capacitat, va per una autopista, una carretera o un camí de carro super lenta,.... I depèn també si tens un ferrari o un cotxet, un millor ordinador. Després els dic que hi ha informació, el correu electrònic que és com si tinguessis telepatia amb correus, quan t'envien un missatge ve el senyor de correus, ve corrent et lliura el missatge i se'n torna a anar amb la resposta.... I com li explicaria que és la web semàntica?Això m'ho haurien d'explicar a mi! Un gurú, o varis, amb el qual s'hagi inspirat.Sincerament parlant no he trobat a cap gurú que m'hagi impressionat. En un moment em va agradar Negroponte. Quin és el concepte que més li va estranyar la primera vegada que ho va escoltar?Quan vaig arribar a telefònica, la primera que vegada que em van contar que tendríem ADSL i que transmetríem informació a 2 MB, en la línia de coure de tota la vida... estant jo a casa i escoltava soroll, pensava que estaven tots bojos i quan em van dir que donaríem televisió en temps real, ja pensava que algú estava molt malament. Una web que visiti amb freqüència.Bé, a més de les de Telefònica, la que més consulto és la del banc. El lloc i el motiu del primer viatge que va fer per al IBIT.A finals del 95 per a lliurar els contractes d'InTouriSME signats a Brussel·les, on vaig conèixer a Francesco Nachira. Com no arribàvem a temps per enviar-los per missatgers, em van enviar a mi amb els contractes en mà. Una cita o una imatge, que li agradi utilitzar en les seves presentacions.La cita que mes m'agrada en les presentacions si encaixa el tema, és sobre el que volem aconseguir. Solc demanar a l'auditori, abans de començar, com creuen ells que evolucionarà, allò que vaig a presentar, a partir de la seva visió jo els hi presentaré la meva. La primera cosa que va comprar per Internet .Una prestatgeria, és veritat, encara que costi creure-ho I la última que ha compratA més de viatges, aquest mateix matí un DVD portàtil Internet li ha suposat una nova manera d'entendre el món?Si, completament, radicalment distinta, el món, el treball, la forma d'organitzar-te en el treball. Quan vam començar a l'IBIT teníem un mòdem analògic cadascun, o sigui tres en total i ens connectàvem i ens enviàvem missatges, i coses molt quotidianes. Fins i tot quan la meva neboda va sofrir una greu malaltia, vaig poder conèixer la malaltia, encara que també és veritat que hi ha molta informació que no és veraç i pot arribar a ser contraproduent, en alguns casos no ho recomano. L'altre dia discutia la necessitat de tenir a casa una enciclopèdia o si internet supleix aquesta necessitat. Jo crec que més que mai s'ha de tenir una enciclopèdia per als nens. Com definiria breument la Fundació IBIT?És un centre de desenvolupament de noves tecnologies. Dintre de les grans responsabilitats que té, ha de maximitzar, difondre, desenvolupar i promulgar tots els avantatges que li pugui aportar a la societat balear qualsevol avanç per mínim que sigui que pugui sorgir en l'entorn tan canviant que és la Societat de la Informació. Si no hi ha un ens motor, potenciador, "tocanarices" de la Societat de la Informació no es farà res. Les coses no es mouen per se. I crec que l'IBIT és aquest ens. Més Entrevistes
|
|||||||
|
