 
|
>Informació corporativa
>10 anys
ENTREVISTA: Biel SolerCV. Resumit.Va néixer a Sa Pobla, Mallorca l'any 1966 Màster en direcció i administració d'empresa. Manchester business school, Anglaterra. Millor projecte en operacions estratègiques, millor projecte en gestió del canvi. Llicenciatura en ciències econòmiques i empresarials i Diplomatura en ciències econòmiques i empresarials a la UIB. Actualment director general de Git Consultors. Va ser director general de Aexo net, Madrid, empresa de consultoria en tecnologies de la informació + medi ambient i seguretat informàtica i incubadora de negocis (2000 - 2001); cap de projectes especials de Telefónica d'Espanya, Madrid. (1999 - 2000), sent responsable a nivell nacional dels projectes ciutats digitals, educared, majors a internet, etc. A la Fundació IBIT va ser director de l'àrea de PIMES (1995-1999), director de la Plataforma Illes Balears Euro 2000. responsable a nivell regional dels següents projectes europeus: ENCATA, TERRAS, TAMCRA, TEM&TEN. El 1995 treballava a la Conselleria d'Economia i Hisenda del Govern Balear en el departament d'intervenció. responsable de projectes europeus d'EDI del govern balear com BITOUR (interactive reservation request and response), EUROSPREDI (pa-european project for the promotion of electronic data interchange). Nombre anys que va estar a l'IBIT.Des del principis del 95 fins aproximadament principis del 99. Ens pot contar com va entrar a l'IBIT, quines eren les seves tasques i com va evolucionar dins l'IBIT?Havia rebut un ajut per a realitzar un Màster a Anglaterra, en finalitzar i tornar a Mallorca me vàren demanar des de la Conselleria d'Economia i Hisenda la col·laboració en un projecte sobre la "Casuística tributaria del cànon de l'aigua", el director del projecte en aquell moment fou Pepe Novas, Director General, qui a més a més també participava en els inicis de l'estratègia BIT. En aquell moment, el director general me va proposar participar en un projecte europeu sobre EDI, encara que jo no coneixia la tecnologia EDI, tenia un bon nivell d'anglés. En aquest moment encara no existia l'IBIT, s'estava gestant. Pocs mesos després s'incorporà el Sr. Fermín Calvo [entrevista] qui aportà diversos projectes de Telefónica i pocs mesos després es va incorporar Arantxa Doncel [entrevista]. En aquell moment ens vàrem repartir els projectes, per l'experiència que havíem tingut i es definiren les dues àrees, la de PIMES i la de turisme. En quins projectes va estar treballant. Quines van ser les fites més importants de cada projecte?El primer projecte en que vaig fer feina fou EUROSPREDI, després vaig participar amb molts, entre ells ENCATA, TAMCRA, TIERRAS, COCO, TEM&TEN ... El més interessant fou ENCATA, el seu objectiu era promoure l'ús de la Telemàtica entre les Petites i mitjanes empreses Va ser una época de molta feina, escrivíem propostes una rera l'altra. Record el projecte SOL. El SOL, que vaig preparar jo la proposta. Com anècdota et diré que les sigles eren Service On Line European Regions -SOLER- , varen trobar que no era adient i es va quedar en SOL. Un dels projectes més importants que va coordinar va ser ENCATA. Gràcies a aquest projecte va organitzar un grup de persones que anaven poble per poble a evangelitzar sobre l'ús d'Internet. Quina era l'expressió de la gent quan al '98, quan l'accés a Internet encara no s'havia democratitzat, els hi explicàveu tot el que l'avanç tecnològic els hi portava?Crec que va ser el més important, no pel projecte en si, sinó pel que va suposar al grup de persones que hi fèiem feina. S'ha de tenir en compte que el grup de gent que ens vàrem agrupar, era un grup de gent molt jove amb molta ambició en el món de les noves tecnologies, una combinació de persones que ens veien com a "raros". El fet de donar cursos d'Internet en aquell moment era una cosa que semblava ciència ficció. Quan arribàvem als pobles els havíem de convèncer amb exemples tangibles, cosa que era quasi impossible, les connexions anaven més que lentes. Metros i metros de cable per passar d'una sala a l'altre per poder connectar els portàtils,.... Els cursos que vàrem fer eren molt innovadors, res comparat amb ara, eren cursos ràpids per aprendre a manejar internet en unes poques hores. Fou una experiència molt gratificant per les ganes d'aprendre que tenia la gent, teníem llistes d'espera. Sabem que té un retrat amb un autògraf de Vinton G. Cerf, un dels inventors del TCP / IP, una tecnologia gràcies a la qual avui dia podem tenir Internet, i Doctor Honoris Causa per la UIB. Ens pot explicar com ho va aconseguir?Si, me'n recordo perfectament. El 20 de Febrer de l'any 1998 la UIB va anomenar doctor honoris causa a Vinton G. Cerf. Al dia següent, el Conseller d'Economia, Antoni Rami, havia convidat al professor Vinton G. Cerf a la Conselleria, jo que ho sabia, vaig esperar a la sortida del despatx per que me firmés un autògraf, la dedicatòria fou "See you on the NET". Vàrem aprofitar per parlar una mica dels projectes que fèiem, precisament d'ENCATA, i va quedar un poc sorprès de veure que en una illa tan petita estàvem fent coses importants en el món Internet. Fou molt amable, ho record com una persona molt senzilla, tenint en compte tot el que representa . Ens pot explicar com va sorgir la idea i com va anar l'exposició "Inter què?" del '97 al Palau Solleric?Fou un gran èxit. La iniciativa surt de la UIB que volien mostrat la difusió d'Internet i noves tecnologies, com aquesta línia encaixava perfectament dintre el projecte ENCATA, des de l'IBIT hi vàrem posar diners. Les cares de la gent quan entraven era realment d'astorats. A la mostra hi havia una evolució dels ordinadors, un recorregut per l'evolució de la tecnologia, també s'intentava explicar que era internet i que hi havia dintre de la xarxa, amb audiovisuals, fotografia, etc. Tal fou l'èxit que es va dur a quasi tots els pobles de l'illa per acostar-ho al màxim de gent. Com explicava a les seves amistats on treballava, què era l'IBIT, en què consistia la seva feina?Difícilment, ho explicava. Encara ara, és una mica complicat explicar que exposes en propostes idees per obtenir un finançament. El més complicat era explicar el contingut de les idees, la difusió de les noves tecnologies. En aquell moment tan sols hi havia BITel i l'IBIT en el mercat, no tenies amb qui comparar. Quin projecte recorda amb més estima de la seva època a l'IBIT i per què?Amb més estima pot ser ENCATA i el més divertit TEM&TEN. Amb el projecte TEM&TEN ens ho vàrem passar molt bé. Hi havia en aquella època un màxima que deia "ponga un griego en su proyecto", varen passar anècdotes molt curioses amb els membres del consorci, havies de posar les coses molt clares des del principi, sinó era impossible la gestió dels projectes. En aquell moment el Govern Balear presentava multitud de projectes, teníem un rati d'aprovació del 85% dels projectes que presentàvem. Un altre que tingué una gran acollida fou el projecte de l'efecte 2000, pel que suposava l'impacte del canvi de mil·leni a les empreses i per l'entrada de l'euro . Vostè ha seguit col·laborant amb l'IBIT puntualment, que li aporta?Si, forma part de la meva historia personal, ja que foren els primers anys professionals i ho record amb molt de carinyo. Des del seu punt de vista, que ha aportat l'IBIT a les Illes Balears?Aportà la difusió de la innovació i encara ho segueix aportant. Abans la difusió d'Internet era més fàcil, ara és mes complicat, abans era més concret, hi havia un sol objectiu que era el que volies mostrar. Entrevista lúdicaRecorda la primera vegada que es va connectar a Internet? Ens ho pot contar?Quan feia el màster a Anglaterra, ho vaig començar a visitar perquè havíem de cercar informació sobre borsa, però eren bases de dades. Desprès l'any 95 quan vaig començar a l'IBIT, vaig començar a entrar-hi habitualment, record principalment que no hi havia res. Posàvem adreces de direccions i no existien... no hi havia res. Com explicaria a la seva mare o a la seva padrina què és Internet?Jo ho explicaria que és com varies teles connectades una amb altres, que cada una tenia la seva programació però que podies triar el que volies veure. Es veia a través d'un aparell que duia incorporat un teclat com una màquina d'escriure. I com li explicaria que és la web semàntica?No li explicaria, a mi encara me costa. Un gurú, o varis, amb el qual s'hagi inspirat i el motiu.Probablement en Tim Berners-Lee Quin és el concepte que més el va estranyar la primera vegada que el va sentir?Dons Internet, intranet i extranet, ja me pareixia de nota. Una web que visiti amb freqüència.Webs institucionals, de la Unió Europea, de la CAIB,... El lloc i el motiu del primer viatge que va fer per l'IBIT.Fou a Brussel·les La primera cosa que va comprar per InternetUn llibre I la darrera que ha comprat?Un altre llibre Internet li ha suposat una nova manera d'entendre el món?Si. El món i la vida Com definiria breument la Fundació IBIT?Part de mi. Més Entrevistes
|
||||||
|
