 
|
>Informació corporativa
>10 anys
ENTREVISTA: Joan MarquèsCV. Resumit.Va ser el primer becari de la Fundació IB IT (1996) i va arribar a ser adjunt a direcció de la Fundació IBIT (2001-2004). Actualment és Responsable del Servei d'Informàtica de l'Hospital Universitari Son Dureta. Destaca de la seva formació acadèmica: - Realitzant el doctorat en Informàtica a la UIB versant la tesi sobre e-Health - Curs de PostGrau per la UOC sobre "Dirigir personas para crear valor". 2000. - Master en MULTIMEDIA dut a terme a la UIB. Curs 1994-95 mentre estava com a col·laborador del Departament de Multimedia de la UIB - LLICENCIAT EN INFORMÀTICA per la UIB (1992/93 - 1993/94) Nombre anys que va estar a l'IBIT. Càrrecs.8 anys, del 96 al 2004. Becari, tècnic, cap de projectes, cap d'àrea, adjunt a direcció. Ens pot contar com va entrar a l'IBIT, quines eren les seves tasques i com va evolucionar dins l'IBIT?El meu director de projecte de fi de carrera a la UIB me va avisar que havien sortit unes beques del Govern per treballar a un projecte d'investigació de l'IBIT. M'hi vaig presentar i m'agafaren juntament amb tres becaris més. Vàrem ser els tres primers becaris. Les meves primeres tasques varen ser de desenvolupament de pàgines HTML pel projecte Mintour i la pròpia web de l'IBIT ja que fins aleshores no en teníem. Al cap de sis mesos encara no havíem vist ni una pesseta de la beca. A més me varen comunicar que per un error de càlcul en els dies hàbils jo havia lliurat la meva sol·licitud un dia després del permès. El Govern tampoc no s'havia adonat d'aquest error ja que sis mesos abans havia sortit el meu nomenament oficialment pel BOCAIB. El cas és que vaig haver de renunciar a la beca. Tanmateix l'IBIT me va contractar com a tècnic. Vaig ser el primer becari que va tenir aquesta sort i tan sols havia estat sis mesos a l'IBIT. És ben cert la dita "No hi ha mal que per bé no vingui". En quins projectes va estar treballant. Quines van ser les fites més importants de cada projecte?Durant la meva estada a l'IBIT he estat treballant en més de 20 projectes, es faria llarg fer un repàs de tots ells. Tal volta destacaria la feina de difusió d'internet que vàrem fer a Encata, la de prevenció de l'efecte 2000 a la Plataforma Illes Balears Euro 2000, la promoció del comerç electrònic al projecte Telémaco y la difusió del teletreball al projecte Tem&Ten. Vostè, a part de na Maria Antònia [entrevista], és la persona que ha estat més temps a l'IBIT. Ens podria contar com ha vist la seva evolució?Els primers anys ens dedicàvem principalment a la difusió, promoció i formació de les noves tecnologies així com a la creació d'estàndards tecnològics dins el món turístic. Les actuacions desenvolupades estaven directament vinculades a l'estratègia d'innovació tecnològica del Govern. L'IBIT era la direcció general de recerca tecnològica. Quan ens vàrem constituir com a Fundació privada i més tard com a centre tecnològic, l'IBIT va deixar les tasques de difusió, promoció i formació i es va concentrar en el desenvolupament de projectes concrets dirigits a PIMES. Aquest canvi de mentalitat es va accentuar amb la constitució de la Conselleria d'Innovació i energia, i amb l'entrada en funcionament del Parc Bit assumint aquest les tasques de promoció i difusió de la Innovació a les Illes Balears. Quin projecte recorda amb més estima i per què?Els projectes que recordo amb més estima són Encata i la Plataforma Illes Balears Euro 2000 perquè vàrem treballar molt a peu de carrer, en contacte directe amb la societat, no sols amb les PIMES. Vàrem rebre moltes mostres d'agraïment i satisfacció, fins i tot per escrit, per la tasca realitzada. A més d'infinitat de cursos pràctics gratuïts i demostracions sobre les possibilitats de les noves tecnologies vàrem realitzar un itinerari per tots els pobles de Balears de més de 5000 habitants explicant l'estratègia d'innovació tecnològica del Govern i les possibilitats que oferia Internet. D'aquestes activitats varen sortir varies iniciatives empresarials i ciutadanes molt interessants que encara estan funcionant. Des del seu punt de vista, que ha aportat l'IBIT a les Illes Balears?L'IBIT ha estat una peça clau en la difusió de la societat de la informació a les nostres illes. Quan quasi ningú sabia que era Internet nosaltres ja promocionavem les seves bondats, fèiem cursos pràctics de navegació, de creació de pàgines HTML, demostracions de com funcionava el correu electrònic, etc. Quan quasi ningú sabia que es pugués vendre per Internet nosaltres ja muntàvem jornades multitudinàries sobre comerç electrònic. Quan quasi ningú sabia que era la tecnologia JAVA nosaltres ja érem JavaCentre. Quan quasi ningú sabia que era la web semàntica nosaltres realitzàvem jornades sobre aquest tema amb videoconferències directament a EEUU amb els creadors d'aquesta filosofia. Quan quasi ningú havia parlat de teletreball, nosaltres ja teníem 5 persones fent-ho i realitzàvem jornades per la seva difusió. L'IBIT, per tant, ha estat la punta de llança de la innovació tecnològica dins les Illes Balears. A més, l'IBIT ha aportat a les Illes Balears un bon grapat de gent formada en java, web semàntica, comerç electrònic, gestió de projectes de R+D+I, obtenció de fons europeus i nacionals, etc. que ara estan repartits per moltes empreses i institucions aportant l'esperit innovador i inquiet que varen viure i aprendre a l'IBIT. Com que també ha estat el darrer que se n'ha anat, ens podria explicar perquè hi ha tanta rotació?La mitjana d'edat de l'IBIT és molt baixa. La majoria del personal que entra a l'IBIT són becaris o acaben de sortir de la Universitat. Crec que la joventut de la plantilla de l'IBIT és el principal motiu de la rotació. A mi no me cap dins el cap passar-me tota la meva vida treballant a la mateixa entitat, passar-hi 40 anys, i menys a un sector com el nostre. Tant per la formació personal com per la professional crec que és necessari provar coses noves, assumir nous reptes, estar en constant moviment. Si a l'IBIT hi hagués persones de 50 anys, no tindríem tanta rotació, segur. Entrevista lúdicaRecorda la primera vegada que es va connectar a Internet? Ens ho pot contar?La veritat és que no recordo el moment exacte. Va ser a la UIB però llavors no hi havia exploradors ni tanta informació i molt menys imatges, vídeo, etc com hi ha ara. Utilitzàvem eines menys espectaculars com l'FTP, goffer, etc. El que sí recordo perfectament és quan ens vàrem connectar per primera vegada a Internet per RDSI. Va ser a l'IBIT i ens reunírem tots al voltant d'un ordinador Indy de Sillicon per provar-ho. Els resultats varen ser un tant decebedors, la veritat. Com explicaria a la seva mare o a la seva padrina què és Internet?Un lloc on pots trobar i compartir tot tipus d'informació i serveis amb qualsevol persona o entitat del món a través de l'ordinador. I com li explicaria que és la web semàntica?A la internet les persones han d'accedir a la informació per treballar amb ella, amb la web semàntica és possible que les màquines treballin amb la informació sense la intervenció humana. Un gurú, o varis, amb el qual s'hagi inspirat i el motiu.No crec amb els gurus. Quin és el concepte que més el va estranyar la primera vegada que el va sentir?Dins el món informàtic tenim molts de conceptes estranys. Tal volta el darrer que he après és Pervasive Computing. Encara no he trobat ningú que ho sapi traduir a català. Una web que visiti amb freqüència.www.lotojuegos.com, per fer la travessa setmanal. El lloc i el motiu del primer viatge que va fer per l'IBIT.Londres. Una reunió de coordinació del projecte TIERRAS. Una cita o una imatge, que li agrada utilitzar en les seves presentacions.Cada presentació és diferent. La primera cosa que va comprar per InternetUn llibre de processament d'imatges I la darrera que ha comprat?La travessa d'aquesta setmana. Internet li ha suposat una nova manera d'entendre el món?No. Com definiria breument la Fundació IBITUna fundació de naturalesa privada, participada pel Govern, Telefónica i Sa Nostra, presidida pel primer i amb l'objectiu de desenvolupar la societat de la informació a les Illes Balears. Més Entrevistes
|
||||||
|
