ENTREVISTA: Lluís Ramis de Ayreflor
CV resumit
Nascut a Palma l'any 1951. Casat i amb dos fills.
Estudis:
- És llicenciat en Ciències Econòmiques i Comercials per la Universitat de Barcelona.
Currículum professional:
- Director d'Inpe, empresa de consultoria entre els anys 1976-78.
- Des de l'any 1978 i fins al 1982 va ocupar el càrrec de gerent d'Abesa, grup de compra d'electrodomèstics.
- Economista especialitzat en estudis de viabilitat i mercat, exercí aquesta professió entre 1982 i 1996.
- Ha estat professor de temes d'exportació a Euroforum El Escorial entre 1993 i 1996, tasca que compaginà amb les responsabilitats com a membre dels òrgans de govern de Colonya Caixa Pollença i Caixa de Balears, Sa Nostra.
- Durant quatre anys (1992-96) fou vocal de l'Institut Balear d'Economia. Igualment, ha estat membre del Comitè Executiu de la PIMEM de 1993 a 1996, amb el càrrec de president durant el darrer any.
- President de l'Autoritat Portuària de les Illes Balears entre 1996 i 1999, any en el qual va ser nomenat director de les empreses del Grup Colonya Caixa Pollença.
- Des de l'any 2000 i fins al 2003 ha estat vocal del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears.
Quan fou nomenat conseller d'Economia, Hisenda i Innovació i sabé que la Fundació IBIT estava adscrita a la seva Conselleria, vostè ja la coneixia? Quina fou la primera vegada que sentí parlar de la Fundació IBIT i per quin motiu?
Sí la coneixia. Quan el president Matas era conseller, em va parlar de l'estratègia BIT. De les seves paraules ja es desprenia la necessitat latent de posar en marxa diversos instruments, com el de la Fundació IBIT.
Ens podria indicar quines creu que són les principals fites que la Fundació IBIT ha d'assolir al llarg d'aquesta legislatura?
El nostre principal objectiu és que els projectes tecnològics i de la societat de la informació que desenvolupi la Fundació estiguin al servei de les empreses de la comunitat, amb la finalitat que suposi una millora de la qualitat dels productes i dels serveis que gaudeix la societat en general.
La Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació, com a patró nat de la Fundació, així com jo personalment, com a president, treballam de valent per aconseguir que l'IBIT aporti la seva experiència en la gestió de projectes per a tota iniciativa de la comunitat que necessiti suport o assessorament.
A més, estam fent feina per tal de transferir a la iniciativa privada la tecnologia que es desenvolupa a la Fundació perquè pugui fer-ne l'ús més convenient per als seus interessos. En tot moment és patent el fet de col·laborar amb els agents econòmics i socials de les Illes en la incorporació de les noves tecnologies i l'impuls de la recerca.
Una altra de les fites que hem d'assolir és difondre la societat de la informació a tota la societat balear. Hem d'aconseguir posar els mitjans necessaris perquè tothom sàpiga aprofitar els avantatges que ofereix la SI i les noves tecnologies i el que també és important és impedir que ningú no en sigui exclòs pel fet de no comptar amb la formació o els mitjans necessaris.
Com li agradaria que la societat balear conegués l'esforç que la Fundació IBIT i el Govern de les Illes Balears fan per fomentar la societat de la informació?
Més que l'esforç que estam fent, el que han de conèixer són els resultats i com tots els ciutadans de Balears poden aprofitar aquests beneficis.
Pel que fa a empreses i institucions vinculades amb les TIC, es fa un esforç important perquè sigui presència als principals fòrums relacionats, tant presencials com virtuals. Pel que fa a les empreses de les Balears, moltes ja han gaudit de projectes liderats o vinculats amb la Fundació, d'altres, a més, han rebut transferència de tecnologia desenvolupada per l'IBIT.
Amb quina línia de feina pensa que s'obtindran més beneficis per a la societat balear?
Els objectius abans esmentats responen a la línia de feina que, pensam, és la més adequada per beneficiar la societat de les Illes: d'una banda, l'atenció especial a la iniciativa privada, principal motor de la nostra economia, perquè és el sector que estira la societat balear. I de l'altra, els projectes de caire més social per a tota la ciutadania i col·lectius concrets com ara discapacitats, perquè tothom pugui gaudir de la societat de la informació en igualtat de condicions. Crec que seguim la línia correcta.
Ens podria indicar, segons el seu parer, quin dels projectes que actualment desenvolupa la Fundació IBIT li agrada més? O què considera més important per a la societat balear?
Tots, perquè cadascun es correspon amb criteris de necessitat, conveniència i utilitat, tant per al sector econòmic com per a la societat en general. Cadascun fa la seva aportació per aconseguir els objectius esmentats.
Des del seu punt de vista, que ha aportat l'IBIT a les Illes Balears?
En el seu moment, va ser capdavanter en el seu àmbit i, avui per avui, encara ho és. És un referent del que es fa a les Balears en matèria d'innovació tecnològica i desenvolupament d'eines per millorar el nivell tecnològic i de coneixement de la societat de la informació.
Entrevista lúdica
Recorda la primera vegada que es va connectar a Internet? Ho pot contar?
Me resulta difícil recordar la primera vegada perquè fa bastants anys però miri, li contaré una anècdota molt recent: quan el president Matas em va proposar ser conseller jo em trobava fora d'Espanya i a un vaixell. Idò bé, vaig poder enviar el currículum i les dades necessàries per Internet des de la mar. Per tant, gràcies a Internet estàs connectat amb tot el món en temps real sense cap mena d'obstacle.
Com explicaria a la seva mare o a la seva padrina què és Internet?
Bàsicament, com una eina útil, tant per a la feina diària com des del punt de vista cultural, educatiu i, perquè no, també lúdic. Una eina que permet suprimir les distàncies.
I com li explicaria que és la web semàntica?
Com una passa més per millorar aquesta eina.
Un "gurú", o diversos, amb el qual s'hagi inspirat i el motiu.
El més important és que Internet el descobreixes sense gurús, només hi has d'entrar i navegar.
Una web que visiti amb freqüència.
La de la meva entitat financera, fa ja temps que no necessit anar a l'oficina.
El lloc i el motiu del primer viatge que va fer per l'IBIT.
Una reunió de la Fundació COTEC que va tenir lloc a Madrid, que és una extraordinària iniciativa per potenciar l'R+D+I.
Una cita o una imatge que li agrada utilitzar en les seves presentacions.
Els analfabets del segle XXI seran els qui no utilitzin les noves tecnologies.
La primera cosa que va comprar per Internet
Viatges
I la darrera que ha comprat?
La reserva d'una habitació d'hotel.
Internet li ha suposat una nova manera d'entendre el món?
Més que d'entendre'l, és una bona eina també per conèixer món, una porta a la cultura, al coneixement i una manera també de treballar millor i de manera més pràctica.
Com definiria breument la Fundació IBIT
El referent de les TIC a Balears.