ENTREVISTA: Maria Antònia Suau
CV. Resumit.
La treballadora més veterana de la Fundació IBIT des dels seus inicis ha desenvolupat tasques de secretaria i comptabilitat.
Nombre anys que duu a l'IBIT
Des de finals del 96, bé crec que vaig començar a l'octubre.
Ens pot contar com va entrar a l'IBIT, quines han estat i són les seves tasques i com va evolucionar dins l'IBIT?,
Vaig entrar a través del Codefoc, ja que jo estava a l'atur i vaig ésser contractada pel projecte Terras, en acabar el projecte, vaig ser contractada per Bitel i després quan es va crear al Fundació, ja directament per aquesta.
He passat per diferents llocs de treball, en principi estava de secretària de l'IBIT i també del senyor Novás, després ja a la Fundació com a entitat vaig treballar amb en Sebastià Oliver en la comptabilitat, després vaig passar a Can Domenge amb el tema del SAP, que no va anar molt bé. Una vegada acabat el tema del SAP vaig tornar a l'oficina actual a treballar al departament d'administració. El tema de la feina, més o menys sempre ha estat el mateix: temes propis d'administració i també preparació de viatges, o quan estava al SAP, preparació de congressos.
Un dels problemes que tenim els que fem feina a l'IBIT és explicar a la nostra família quina és la nostra feina i a que es dedica l'IBIT. Com ho explica vostè?
La veritat és que costa una mica i crec que no m'entenen quan ho intent explicar. Així que simplement els hi dic que mos dediquem a fomentar l'ús de les noves tecnologies entre les empreses i la societat balear. I me diuen "Si, si, això queda molt bé, però realment quina feina feis?", i acte seguit els hi explico que hi treballen molts de tècnics en telemàtica i informàtica i que es dediquen a desenvolupar projectes europeus i nacionals encaminats a fer útil a la societat tot el potencial que tenen les noves tecnologies, sobretot en el àrea de turisme, de l'administració, etc.., per exemple el fet de que puguis entrar dins una pàgina web d'un ajuntament o d'una Comunitat Autònoma i t'informen de moltes coses que t'estalvien haver d'anar a l'oficina que sigui.
Quanta gent ha treballat a l'IBIT en tots aquests anys?
Molta, no ho sé, però he conegut a molta gent.
A quants de llocs ha estat ubicada?
A la Plaça Drassana, al carrer Sant Pere, a General Riera, a Can Domenge, i a on estem ara, al carrer Reverend Francesc Sitjar.
Quina ha estat l'evolució de l'ambient que s'ha respirat a les oficines?
Des de que vaig entrar fins ara hi ha hagut molts de canvis. Quan vaig començar érem molts pocs, després començaren a contractar becaris i l'ambient era molt agradable, després quan anàrem a les oficines a on estem ara i es va crear la Fundació IBIT, es va començar a contractar personal i això va anar creixent. L'ambient també va canviar, ara és més competitiu i crec que s'ha perdut una mica la bona relació que hi havia entre tots.
Quina és la moguda més grossa que recorda?
Crec que el principi d'existència de la Fundació IBIT, ja que hi va haver diferents postures de la gent que havia de dirigir la Fundació i això és va notar en les relacions personals i el tema del treball. De fet moltes de les persones que havien començat l'IBIT, el varen deixar en aquella època. Tot el tema d'en Sebastià Oliver i n'Elena Medina [entrevista] va ser una mica complicat. Durant aquell temps el personal estava confús i hi havia un ambient una mica de mal rotllo.
Vostè que és la més veterana, per què creu que a l'IBIT hi ha passat tanta de gent?
Bé, perquè molts d'ells varen entrar com a becaris i realment aquí a l'IBIT han adquirit coneixements i una vegada acabada la beca o la seva carrera doncs han optat per anar a una empresa privada a on poden guanyar més diners que aquí. A més, també, en general, és gent molt jove que a l'IBIT han trobat el seu primer lloc de feina, és normal que vagin cercant altres llocs a on treballar i deixin l'IBIT després d'uns anys, o uns mesos.
Des del seu punt de vista, que ha aportat l'IBIT a les Illes Balears?
Això és molt difícil de contestar, perquè en principi pareix que no ha aportat res, però no es cert perquè s'ha treballat molt per donar a conèixer les noves tecnologies a la Societat Balear, a través d'exposicions, conferències, seminaris, també en projectes que han treballat amb les PIMES i que crec que han estat de gran utilitat per aquestes, com pot ser tot el tema del producte balear, i abans quan encara no érem Fundació, es va treballar amb un projecte adreçat a donar a conèixer tot el tema de les pàgines web i la venda per internet, a les petites empreses de les balears. Era un projecte que dirigia en Biel Soler [entrevista], ara no record com es deia, però crec que va ser bastant positiu per a la divulgació de les noves tecnologies.
Entrevista lúdica
Recorda la primera vegada que es va connectar a Internet? Ens ho pot contar?
No, no recordo quan va ser la primera vegada, no sentia molt d'atracció per aquest tema.
Com explicaria a la seva mare o a la seva padrina què és Internet?
Doncs, que és com un revista a on hi pots trobar articles de molts de temes, o més bé és com a una biblioteca a on hi ha molts de llibres al teu abast, que només has de saber a on cercar. I que per això existeixen uns cercadors que t'ajuden a trobar el que vols. Que, diríem, fa la feina del bibliotecari, tu li dius el que vols i ell te diu a on ho pots trobar.
I com li explicaria que és la web semàntica?
Bé, això ho hauria d'entendre més bé, per poder explicar-ho a l'altra gent. Però crec que diria que és una manera de que Internet pugui interpretar el que tu estàs cercant, el més acuradament possible.
Una web que visiti amb freqüència.
Les de les companyies aèries, les de hotels, i també la Caib,
El lloc i el motiu del primer viatge que va fer per l'IBIT.
N'he preparat molts, però no he tingut la sort de fer-ne cap.
La primera cosa que va comprar per Internet
Unes entrades per anar a veure el Cirque du Soleil, que actuava a Barcelona.
I la darrera que ha comprat?
Un bitllet d'avió.
Internet li ha suposat una nova manera d'entendre el món?
No, no tant com això. Però si que ha canviat moltes coses.
Com definiria breument la Fundació IBIT
Doncs, ja he repetit tantes vegades l'explicació estàndard, que no sé altra manera de definir-la.