10 anys

ENTREVISTA: Xisco Tous

CV. Resumit.

· Enginyer Informàtic (UIB)

· Master en e-Business (Centro Universitari Winterthur y UPC)

· Especialista universitari en gestió de sistemes d'informació (UPV)

· Especialista universitari en gestió de projectes informàtics (UOC)

· Actualment cursant estudis de Doctorat en Informàtica (UIB)

Nombre anys que duu a l'IBIT. Càrrecs.

Vaig entrar a l'IBIT com a becari el 26 de Juny de 1997.

Se'm va contractar el 10 d'Agost de 1998 com a consultor júnior.

El 1 de desembre de 2000 vaig passar a Cap de Projecte i l'Abril de 2002 a coordinador d'àrea.

Ens pot contar com va entrar a l'IBIT, quines han estat i són les seves tasques i com va evolucionar dins l'IBIT?

Vaig entrar amb una beca d'investigació atorgada per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears.

Des de bon començament ja vaig fer feina amb PIMES i Negoci Electrònic, primer en tasques de difusió, formació, investigació i implantació. A mesura que ha passat el temps, les tasques més tècniques han anat deixant pas a les de coordinació i gestió.

Pel que fa a la temàtica, vaig començar a fer feina en temes de Negoci Electrònic, a mesura que ha passat el temps m'he fet càrrec també dels projectes d'Administració Digital i de Salut.

En quins projectes ha treballat. Quines han estat les fites més importants de cada projecte?

He treballat en molts però els que més recordo són:

ENCATA. Projecte europeu de difusió de la societat de la informació entre les empreses. Va ser el primer projecte en el que vaig fer feina quant vaig arribar a l'IBIT com a becari.

TELEMACO. Va ser el primer projecte de negoci electrònic que hi va haver a l'IBIT i va suposar el naixement del departament. Amb aquest projecte es va crear la primera estructura del departament que consistia en una persona a temps complet i una a temps parcial. Mentre encara fèiem feina en aquest projecte, vam sol·licitar finançament per realitzar l'estudi "COMERCIO ELECTRÓNICO EN LAS ILLES BALEARS: UN ENFOQUE REAL" i el mos van concedir, va ser un Best Seller, ho vam ha haver de reeditar per que vam esgotar els exemplars. Desprès, vam renovar el projecte TELEMACO i va passar a anomenar-se RED-CNL 2001 i posteriorment RED-CNL 2002. D'aquesta manera vam aconseguir una continuïtat en els projectes i ens va possibilitar mantenir-nos i fins i tot créixer.

Un altre dels projectes que recordo d'aquesta època va ser PRODUCTE BALEAR ON-LINE pel qual vam guanyar el premi DIGIT-2002 a la categoria de millor Portal WEB.

SERVIMAGE. Ho recordo perquè va ser un projecte d'investigació en un tema que m'agradava molt, el processat digital d'imatges. Telefonica I+D se va interessar pel projecte i l'hi vam vendre. També tenim sol·licitada una patent sobre aquest producte.

ERP-Avanthotel. Aquest projecte és especialment significatiu perquè ha suposat la publicació del primer estàndard d'interoperabilitat entre aplicacions dins el sector turístic a les Illes Balears. Aquest estàndard ha possibilitat la interconnexió entre la central de reserves AvantHotel i el software de gestió hotelera desenvolupat per les empreses de producció de software.

ROL. Projecte europeu que ha permès iniciar tota una línia d'administració digital, darrera aquest projecte han vingut altres projectes d'Administració Digital com per exemple un estudi sobre la IMPLANTACIÓ DE LA SIGNATURA DIGITAL AL GOVERN DE LES ILLES BALEARS. El projecte ROL, una vegada estigui implantat per complet, possibilitarà la comunicació entre els sistemes informàtics de les diferents administracions de les Illes Balears i proporcionarà als ciutadans una visió conjunta i unificada de tota la informació administrativa.

Vostè va ser la primera persona de les Illes Balears que a través del projecte TELEMACO va crear un model per crear tendes virtual amb relativa facilitat. Què era nou? Quantes empreses se'n van poder beneficiar? Encara estan en marxa?

La novetat era la facilitat amb que un empresari podia publicar els productes a Internet i instal·lar un TPV Virtual per acceptar cobraments amb tarja de crèdit. En aquell temps tot el que hi havia era molt complicat i es necessitava de l'ajuda d'un tècnic per desenvolupar qualsevol pàgina WEB per senzilla que fos, cosa que no estava a l'abast de les empreses d'aquí, empreses molt petites que tenen prou en ocupar-se del seu negoci.

Amb el projecte SERVIMAGE, va desenvolupar un servidor d'imatges que tenia com a novetat poder cercar per percentatges de color i per línies geomètriques? Com se li va ocórrer la idea? Qui són els beneficiaris d'aquesta innovació? Com es pot integrar al mercat?

Un dia pensava en el procediment que segueix un venedor d'una tenda de roba quan un client va a comprar una tela, per exemple per confeccionar una cortina. El client demana: "Vull una tela dins la tonalitat dels verds". Llavors, el venedor que té molta experiència, treu totes les teles amb una tonalitat verdosa que té, siguin de la marca que siguin i tinguin el preu que tinguin. Això, que pareix tan senzill, no es pot fer a una tenda virtual perquè l'ordinador té classificats els productes per marca, preu, model, etc… però rarament els té classificats per les seves característiques de color, forma, textura, etc… Mitjançant processat digital d'imatges se podia intentar detectar alguna d'aquestes característiques de forma automàtica, d'aquesta manera, hauríem aconseguit construir un dependent virtual una mica més intel·ligent dels que teníem fins ara. Després vaig veure que a més de les teles, aquesta idea tenia aplicació a altres àmbits com per exemple les rajoles o els materials de construcció, o en general, qualsevol producte on les seves característiques de color i forma geomètrica siguin determinants en el procés d'elecció,

Amb aquesta aplicació tant se'n beneficien les empreses com els clients: les primeres perquè tenen un sistema millor per mostrar els seus productes i possiblement puguin vendre més; els segons, per que estan més ben atesos pel dependent virtual que per un simple catàleg.

Per circumstàncies de reestructuració de l'IBIT va passar a dirigir projectes de negoci electrònic, a dirigir-ne també d'administració digital i de sanitat. Què tenen en comú i què de diferent?

A nivell tecnològic són molt pareguts per que al cap i a la fi estem parlant de sistemes distribuïts, d'integració de sistemes i d'interoperabilitat. El que canvia és el sector on ho aplicam. A nivell funcional és el mateix que un client de la Península pugui veure el catàleg de productes d'una tenda situada a Palma que un metge d'Artà pugui veure les radiografies que l'hi ha fet al seu pacient i que estan enmagatzemades dins un ordinador de Son Dureta. Per tant, una vegada es domina la tecnologia només s'ha de procurar estar al dia dels diferents sectors i definir una estratègia a seguir en cada un d'ells, això és el més complicat.

Quin projecte recorda amb més estima i per què?

Els projectes que han finalitzat ja han complert amb la seva funció i ja no me criden massa l'atenció en canvi, tot al contrari de les propostes que tenim presentades pendents de que les mos aprovin. D'aquestes propostes, la que recordo amb més estima sempre es la darrera que he presentat.

Des del seu punt de vista, que ha aportat l'IBIT a les Illes Balears?

Jo pens que la funció més important d'un centre tecnològic es la transferència de tecnologia. En aquest sentit, l'IBIT participa en nombrosos projectes europeus i nacionals juntament amb altres centres tecnològics, universitats, empreses i altres institucions d'arreu d'Europa i de l'estat. En aquests projectes tenim la possibilitat d'absorbir els coneixements, la manera de fer, les idees o veure la manera de treballar d'altres grups de persones que es dediquen a feines similars a les nostres. Després, aquest coneixement s'ha de transferir a la societat balear i concretament a les empreses. Aquest pas se sol fer a traves de les convocatòries regionals de projectes on hi solem participar conjuntament amb empreses d'aquí, o a través de l'organització de jornades, o alliberant programari produït a l'IBIT, etc…

Jo crec que a aquesta funció l'IBIT l'està fent encara que 10 anys són pocs per establir una roda, que les empreses ens coneguin, etc…

Com es presenta el futur?

Com sempre, molt incert.

Entrevista lúdica

Recorda la primera vegada que es va connectar a Internet? Ens ho pot contar?

Si, ho vaig fer des de la UIB des del VAX que hi havia a l'edifici de la Riera. Anava amb una pantalla de fòsfor verd i en mode text.

Com explicaria a la seva mare o a la seva padrina què és Internet?

Quan s'explica un concepte tecnològic a persones que no tenen coneixements tècnics no cal que entenguin la part tecnològica, simplement els hem d'explicar la funcionalitat, que és el que els interessa. Simplement els diria que és com el telèfon però amb més possibilitats i que a l'altra banda no cal que hi hagi una persona que contesti, basta que hi hagi un ordinador.

I com li explicaria que és la web semàntica?

Simplement els hi diria que és com Internet però més intel·ligent.

Un gurú, o varis, amb el qual s'hagi inspirat i el motiu.

No m'he inspirat mai en cap gurú, normalment faig més cas al sentit comú.

Quin és el concepte que més el va estranyar la primera vegada que el va sentir?

Clipping. Quan un professor, a un examen tipus test de la carrera d'informàtica, on el full d'examen tenia menys preguntes que caselles hi havia a la plantilla per contestar, ens va dir que féssim un clipping per fer-nos entendre que el que havíem de fer era només emplenar un nombre determinat de caselles. Estava aplicant un concepte d'informàtica gràfica a un fet de la vida quotidiana, en aquell moment vaig pensar que s'havia d'anar alerta amb això de la informàtica per que te podia arribar a afectar molt.

Una web que visiti amb freqüència.

La del Diari de Mallorca, la del Ministeri d'Indústria i la del banc.

El lloc i el motiu del primer viatge que va fer per l'IBIT.

Madrid, Ministeri d'Indústria. Negociar les tasques del projecte TELEMACO.

Una cita o una imatge, que li agrada utilitzar en les seves presentacions.

No m'agrada l'estil americà de fer presentacions, amb moltes cites i fotos. Les meves presentacions solen ser de temes tècnics i no solc utilitzar cites.

La primera cosa que va comprar per Internet

Un CD d'en Ron Sexsmith. Un cantautor canadenc.

I la darrera que ha comprat?

Un altre CD.

Internet li ha suposat una nova manera d'entendre el món?

La meva manera d'entendre el món és la mateixa però el món és un concepte dinàmic que canvia amb el pas del temps, les innovacions, els esdeveniments, etc… Internet és un fet més, és una eina molt potent de comunicació que ha canviat una sèrie de coses però les altres han quedat igual.

Com definiria breument la Fundació IBIT?

Per donar una imatge de coherència, ho faria amb la definició oficial que podeu trobar complerta a la seva pàgina web.

Més Entrevistes

  • Entrevista a: Fermín Calvo (IBIT 1995 – 1998) [+]
  • Entrevista a: Gabriel Soler (IBIT 1995 – 1999) [+]
  • Entrevista a: Arantxa Doncel (IBIT 1995 - 1999) [+]
  • Entrevista a: Joan Marquès (IBIT 1996 – 2004) [+]
  • Entrevista a: Maria Antònia Suau (IBIT des de 1996) [+]
  • Entrevista a: Esteve Lladó (IBIT des de 1997) [+]
  • Entrevista a: Xisco Tous (IBIT des de 1997) [+]
  • Entrevista a: Bel Llodrà (IBIT 1998 – 2000 i des de juny 2001) [+]
  • Entrevista a: Alejandro Forcades (IBIT 1998 – 2000) [+]
  • Entrevista a: Elena Medina (IBIT 1998 – 2001) [+]
  • Entrevista a: Enric Tortosa (IBIT 2000 – DGRDI 1999 – 2003) [+]
  • Entrevista a: Rafael Burriel (IBIT 2000 – 2003) [+]
  • Entrevista a: Lluís Ramis de Ayreflor (IBIT des de 2003) [+]
  • Entrevista a: Pere Joan Planas (IBIT des de 2003) [+]
  • Entrevista a: Marta Jacob (DGRDI des de 2004) [+]
Tornar   Enviar a un amic Imprimir
Parc Bit. Ctra. Valldemossa, Km. 7,4 Edifici 17 - Planta 3ª Porta D-2 07121 Palma de Mallorca Illes Balears, Espanya Tel: +34 971177270/1