Fundació IBIT - Illes Balears Innovació Tecnològica

Amb l'aparició del World Wide Web al 1989, va sorgir la necessitat que les dades descarregades de la web poguessin ser vistos i relacionats d'una manera consistent des de qualsevol plataforma, per a això es va inventar HTML o Hyper Text Markup Language (Llenguatge de Marcat d'Hipertext).

Es va implementar com un subconjunt o derivat del Llenguatge Estàndard de Marcat Generalitzat (SGML - Standart Generalized Markup Language), el qual permet que l'estructura d'un document pugui ser definida en base a la relació lògica de les seves parts. Aquest tipus de documents no diuen res respecte a la seva representació, doncs serà un programa de presentació el que confereixi un determinat format als documents segons l'estil que tengui predefinit.

Per tant, podem dir que el HTML es va concebre com un llenguatge d'etiquetes amb el qual qualsevol persona podia crear un document hipermèdia que tengués una aparença similar al desplegar-se en qualsevol plataforma existent.

En principi, es pretenia que les etiquetes fossin capaces de marcar la informació d'acord amb el seu significa (títols, enllaços, paràgrafs, llistes,...),, sense importar com es mostrava a la pantalla. Allò important era el contingut i no la forma, és a dir, que era un llenguatge de marques orientat a descriure els continguts. Es deixava a cada visualitzador (browser) la tasca de donar format al document segons el seu criteri. Això produïa presentacions diferents, però permetia controlar fàcilment el contingut.

La facilitat d'ús i la particularitat de ser un format no propietari va fer del HTML el sistema idoni per a compartir informació a Internet, per la qual cosa aviat va assolir una situació de privilegi. No obstant això, a mesura que el web era descobert per tota classe de persones com a un fantàstic mitjà de difusió, les limitació del HTML respecte al control sobre la presentació es varen convertir en una font contínua de frustracions.

Els navegadors varen anar afegint més etiquetes HTML dirigides a controlar la presentació i els nous dissenyadors de pàgines web, acostumats ala mitjans tradicionals sobre paper en els que tenien un control total de l'aparença, varen aprendre a servir-se de diversos trucs per a suplir les limitacions estilístiques del llenguatge, aconseguint documents perfectament formatejats. Encara que la seva intenció fos bona, les tècniques emprades han tengut uns efectes secundaris sovint desafortunats. Varis exemples d'aquestes tècniques són:

Utilització d'etiquetes no estàndard implementades per alguns navegadors.
Conversió de text en imatge.
Utilització d'imatges transparents per a crear espais en blanc.
Ús de taules per a forçar determinades presentacions.
Utilització de programes o llenguatges aliens a HTML per a aconseguir determinats fins.

La utilització d'aquestes tècniques duu una sèrie de conseqüències que difereixen en gran mesura de la idea original sobre la qual es va crear el HTML. Les principals són:

Augment considerable de la complexitat de les pàgines web, ja que els elements de format estan mesclats amb el contingut.
Problemes de portabilitat entre distints navegadors i distintes plataformes.
Flexibilitat limitada.

Per a intentar frenar el descontrol produït, el W3C proposa donar un pas més en l'evolució d'Internet: XHTML.

Què és XHTML?

L'especificació XHTML 1.0 és una reformulació del llenguatge HTML com aplicació XML. La seva finalitat és ser usat com a llenguatge de continguts, tal i com ho feia HTML en els seus orígens.

D'aquesta manera, els desenvolupadors de continguts web entren en el món de XML (amb tots els beneficis que s'esperen d'ell), i si se segueixen les pautes adequades les pàgines XHTML podran ser visualitzats tant per agents d'usuari HTML 4.0 com pels nous agents XML.

Amb l'aparició de XHTML se soluciona part del problema però... què passa ara amb la presentació dels documents? Es deixa a la lliure interpretació dels visualitzadors? Aquí ens trobam amb un dilema, ja que si privam als dissenyadors el XHTML no deixaria de ser un somni, doncs recordem que a Internet els diners els mou principalment la publicitat i aquesta entre pels ulls. Llavors, què podem fer? Si amb XHTML hem recollit el contingut del document, haurem de recollir el disseny d'aquest d'una altra manera.

Fulles d'estil

Les fulles d'estil en cascada, o CSS (Cascade StyleSheet), són el complement ideal del XHTML. Si amb aquest definim el contingut lògic del document, serà una fulla d'estil la que marqui les pautes de visualització, aconseguint una perfecte separació entre contingut i format.

Aquest nou mètode de treball dista bastant de l'utilitzat fins ara i representa un esforç per a aquells que es plantegin evolucionar cap a aquesta nova filosofia de desenvolupament, no obstant això, els beneficis són considerables:

Se simplifica considerablement el desenvolupament de pàgines web.
Es potencia al màxim la protabilitat entre diferents navegadors i distintes plataformes.
Es permet una major accessibilitat a la web: els navegadors adaptats per a discapacitats suporten aquesta tecnologia.
És possible canviar tot el disseny d'una web únicament modificant la fulla d'estil.

Si desitgen més informació sobre XHTML i CSS poden trobar-la a la pàgina web del W3C (Worl Wide Web Consortium).